Restaurant Juan XXIII
Carrer Joan XXIII, 8
46450 Benifaió (València)
96 178 45 75
Preu mitjà per persona: 50/60 €
Tanca: Dilluns
He d'aclarir, en primer lloc, que el nom del restaurant es deu al carrer on està ubicat, en la riberenca localitat de Benifaió. I no, com es podria suposar, a una especial devoció al beatífic pontífex que va inaugurar el Concili Vaticà II. Ara bé, potser el nom no va mal encaminat si tenim en compte que menjarem com verdaders mitrats i quasi, quasi, tocarem el cel.
En efecte, la característica principal d'este restaurant és l'excel•lent qualitat del producte i la sàvia elaboració del mateix, sense grans sofisticacions, ans al contrari, intentant intervindre el mínim, no sense imaginació, per a traure-li al producte els seus millors sabors. Quelcom que a simple vista pareix fàcil, però que, a vegades, és més difícil que enredar-se en complicades elaboracions. Això ho sap fer molt bé Jesús Lapeña en la cuina.
El restaurant Joan XXIII utilitza una filosofia de cuina de mercat en la seua integritat. Vull dir amb això que no sols el producte que oferix és de mercat, per tant, el millor producte que el cap de partida haja trobat en el dia, segons la temporada, sinó que a més aplica esta filosofia a l'atenció al client: no hi ha carta de productes, només una exigua carta de vins, i és el consell del servici de sala el que fa decidir-se al client per un plat o un altre. Açò, que és tota una manera de fer, té els seus avantatges i també els seus inconvenients. Entre estos que el client no sap, per endavant, el preu del que menjarà, cosa, en principi, poc comú en un restaurant. Per això sempre he pensat que el Joan XXIII, que he visitat en diverses ocasions, s'acosta més al concepte de casa de menjars de tracte familiar, però actualitzat en el seu concepte, modernitzat, de luxe, podríem dir, a la qual cosa contribuïx, sens dubte, l'exquisida decoració i ambient del local. Entre els avantatges, hi ha moltes, però la fonamental és l'honradesa en el producte i en el servici. És a dir, no importa, en definitiva, que no sapiem els preus: no ens van a defraudar. El Juan 23 és un restaurant a què cal anar confiat, com se'n va al metge de família o al taller de cotxes. Perquè el que la família Lapeña vos va a oferir és màxima qualitat, professionalitat i un tracte exquisit. El restaurant és modern i acollidor i l'amabilitat de Carlos, José i Lara en el servici, és el complement perfecte del verdader artista ocult que és Jesús en la cuina. Les seues elaboracions, tant de carns i peixos, com dels arrossos, són magistrals.
No vos perdeu els arrossos, qualsevol. El clàssic de llamàntol o el melós amb carxofes, sépia i gambes. I moltíssim menys la fideuá, amb fideus fins. Els entrants estan en la línia d'una cuina mediterrània tradicional, principalment de costa, com les gambes a la planxa, de llibre, les clòtxines, les escopinyes, la sépia, tot d'una qualitat excepcional.
Ens hem decidit en esta visita per unes “cocotxes” que ací tenen fama. Servides arrebossades i en una fina tosta, fresques, sucoses i saboroses. Un suau gaspatxo, a què li falta frescor, ha iniciat l'àgape. Les gambes que pareixen a penes lleugerament arrebossades, presenten un textura adequada i les simples clòtxines, només llima i una mica de pebre, com millor estan.
El lluç al pil pil és de luxe. Molt ben presentat, en el punt de cocció i sobre una xicoteta base de “cous-cous” i una lleu jardinera. La ventresca de tonyina al punt, sense massa cocció, excel•lent.
Hem regat els entrants i el peix amb un “Pazo Señorans” 2008, un albariño extraordinari, floral, molt glicèric, untuós, que ens recorda a pinya, però també a rent i pa fresc, un punt de vainilla, equilibrat, elegant i un postgust profund.
Les postres són, en veritat, punt i a part. El més elaborat del menú, sens dubte. Ens decidim pel premiat souflé de carabassa. Una miqueta més paregut a un coulant, sorprenent en el sabor, i sobretot en l'elaboració. Dins de la pasta cruixent, d'esponjosa textura, es fon la carabassa i un toc de xocolate. Sublim. El suflé de xocolate està també exquisit, amb un punt d'amargor perfecta i una textura entre esponjosa i cruixent. Han anat acompanyats d'un refrescant gelat en el que endevinem canella i jengibre. Per a les postres ens regalem un Don Pedro Ximenez 2006 de Cellers Toro Albalà, que és un luxe d'olorós, de panses, que ens deixa un final perfecte.
En definitiva el Juan 23 ens oferix un producte i un servici sense enganys, honest, d'una qualitat difícil de trobar per estes llars i comparable, sens dubte, als millors restaurants de producte de la nostra cuina. Potser una carta de vins més extensa faria més divertida l'aventura. Una aventura que vos recomane. Habemus papa!
