Powered By Blogger

viernes, 30 de septiembre de 2011

L'Eco de Russafa


L'Eco de Russafa
C/Donoso Cortés 12
València
963739310

Cuina imaginativa amb  productes ecològics


Inaugurat fa poc més d'un any, l'Eco de Russafa s'ha convertit ja en un referent gastronòmic de la ciutat i especialment del barri de Russafa, d'on pren el nom i on s'integra perfectament en este barri on el veïnat es viu en cada racó, i que s'està convertint en un dels barris més actius de la ciutat.  La cuina de l'Eco posa de manifest que  els productes ecològics no són només per als vegetarians, abstindre-vos per tant melindrosos amb prejuís sobre els aliments  produïts amb processos naturals, sense pesticides, sense químics, sense additius, sense conservants. En l'Eco podem menjar o comprar (funciona també com botiga) o encarregar el nostre menjar per a portar-lo. Trobarem productes ecològics i sans, però gens renyits amb la imaginació creativa en la cuina: Alvocaters amb anous i api, crema de carabassa amb alga kombu, sopa de carlota i jengibre, ensalada cítrica amb quinoa, ensalada de llentilles i plàtans, ensalada d'alvocater amb espagueti de mar, ensalada de tomaca valenciana amb olives negres i cigrons, pastís de formatge de cabra i pimentons, paté d'algues i tofu, tabbulé de verdures i formatge de cabra a la planxa, carxofes farcides, carabassetes amb compota de tomaca i fenoll, pastes fullades de dàtils i bacon, pasta fullada de formatge de cabra, timó i ceba caramel·litzada, pastís d'arròs i porros, pastís de dacsa, pastís de bledes i poma, pastís de pollastre amb salsa de tàperes, salmó amb tomaca i anet,  bescuit de iogurt amb albercoc i ametles, crepés d'herba-sana, panacota de xocolate, pastís de carlota.
Oferix també pans del dia: d'avena, de ségol, de panses, d'anous, o pots disfrutar dels seus sucs amb fruites i verdures de temporada energètics, antigripals, antioxidants, així com deliciosos batuts. També funciona com a empresa de catering on encarregar els teus menús o inclús reservar el local per a realitzar algun esdeveniment.
Oferix un menú diari al migdia de 12 euros i a 15 euros en el servici de sopar. 
Desdejunar-se, menjar, sopar, comprar, realitzar esdeveniments, botiga de fruites i verdures, en definitiva un local per a sentir-te a gust i poder disfrutar de l'ecològia i del sabor.

domingo, 17 de octubre de 2010

La normalització de la paella

50 CONCURS INTERNACIONAL DE PAELLA VALENCIANA
Sueca, 12 de setembre de 2010


     La 50 edició del Concurs Internacional de Paella, va servir per confirmar allò que ja sabíem: no es tracta d'una festa gastronòmica per si mateixa, sinó d'un acte publicitari per al més universal dels nostres plats. La veritable importància d’este event és la difusió de l'arròs, matèria primera dels suecans, i de la paella.
            Pareix prou consensuat en el sector que l'estandarització dels seus ingredients i de la seua elaboració ha estat aconseguida, en gran part, a l'èxit d'este Concurs i al procés de normalització que s'ha seguit sempre en el mateix, com ho posa de manifest la confecció d'unes bases acceptades per tots els professionals. Des d'este punt de vista considere que cobra sentit la celebració este homenatge a la paella, en contra del que opinaven Joan Fuster o Fermí Cortés als anys 60 i 70, encara que Fuster ja apuntava la internacionalització del Certamen com una via adient.
            En este sentit cal dir que les normes estableixen una sèrie d' ingredients, en quantitats establides: arròs, pollastre, conill, garrofó, tavella, ferradura, vaquetes, all, tomaquets, pimentó, safrà, sal i una rameta de romer (optativa), amb l'oli oliva corresponent. I l'aigua que calga, que en este cas ha de ser de Sueca. No hi ha cabuda per als experiments.Tota una declaració de principis, per tant, que tant emprenyava Fermí Cortés als anys 70, on demanava mes lloc a la imaginació i la creació gastronòmica.
        Les 50 paelles participants, per tant, de 15 racions cada una, es van cuinar seguint la recepta oficial de la paella valenciana, confeccionada pel propi coordinador del certamen, Jesús Melero. La varietat d'arròs emprada enguany ha estat Albufera un tipus de gramínia resultat del treball d'investigació del Departament de l'Arròs de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries, d'extraordinari resultat.
        Juan José Sanchis, del restaurant Els Porxets de Sueca ha estat el guanyador de l'edició número 50 del Concurs Internacional de Paella Valenciana. El segon premi ha anat a parar al restaurant Xaparro, de Riba-roja, i el tercer a l'hotel Melià Castilla de Madrid. Amb només 15 anys, Carlos Castro del restaurant La Riuà, de València, va rebre el premi Nicolau Primitiu, que s'atorga al millor cuiner menor de 24 anys i el guardó a la millor paella estrangera se'l va portar el restaurant Ba-ba-reeba, que va vindre des de Chicago. 

miércoles, 1 de septiembre de 2010

Cuina de mercat

Restaurant Juan XXIII
Carrer Joan XXIII, 8
46450 Benifaió (València)
96 178 45 75
Preu mitjà per persona: 50/60 €
Tanca: Dilluns


He d'aclarir, en primer lloc, que el nom del restaurant es deu al carrer on està ubicat, en la riberenca localitat de Benifaió. I no, com es podria suposar, a una especial devoció al beatífic pontífex que va inaugurar el Concili Vaticà II. Ara bé, potser el nom no va mal encaminat si tenim en compte que menjarem com verdaders mitrats i quasi, quasi, tocarem el cel.

En efecte, la característica principal d'este restaurant és l'excel•lent qualitat del producte i la sàvia elaboració del mateix, sense grans sofisticacions, ans al contrari, intentant intervindre el mínim, no sense imaginació, per a traure-li al producte els seus millors sabors. Quelcom que a simple vista pareix fàcil, però que, a vegades, és més difícil que enredar-se en complicades elaboracions. Això ho sap fer molt bé Jesús Lapeña en la cuina.

El restaurant Joan XXIII utilitza una filosofia de cuina de mercat en la seua integritat. Vull dir amb això que no sols el producte que oferix és de mercat, per tant, el millor producte que el cap de partida haja trobat en el dia, segons la temporada, sinó que a més aplica esta filosofia a l'atenció al client: no hi ha carta de productes, només una exigua carta de vins, i és el consell del servici de sala el que fa decidir-se al client per un plat o un altre. Açò, que és tota una manera de fer, té els seus avantatges i també els seus inconvenients. Entre estos que el client no sap, per endavant, el preu del que menjarà, cosa, en principi, poc comú en un restaurant. Per això sempre he pensat que el Joan XXIII, que he visitat en diverses ocasions, s'acosta més al concepte de casa de menjars de tracte familiar, però actualitzat en el seu concepte, modernitzat, de luxe, podríem dir, a la qual cosa contribuïx, sens dubte, l'exquisida decoració i ambient del local. Entre els avantatges, hi ha moltes, però la fonamental és l'honradesa en el producte i en el servici. És a dir, no importa, en definitiva, que no sapiem els preus: no ens van a defraudar. El Juan 23 és un restaurant a què cal anar confiat, com se'n va al metge de família o al taller de cotxes. Perquè el que la família Lapeña vos va a oferir és màxima qualitat, professionalitat i un tracte exquisit. El restaurant és modern i acollidor i l'amabilitat de Carlos, José i Lara en el servici, és el complement perfecte del verdader artista ocult que és Jesús en la cuina. Les seues elaboracions, tant de carns i peixos, com dels arrossos, són magistrals.

No vos perdeu els arrossos, qualsevol. El clàssic de llamàntol o el melós amb carxofes, sépia i gambes. I moltíssim menys la fideuá, amb fideus fins. Els entrants estan en la línia d'una cuina mediterrània tradicional, principalment de costa, com les gambes a la planxa, de llibre, les clòtxines, les escopinyes, la sépia, tot d'una qualitat excepcional.

Ens hem decidit en esta visita per unes “cocotxes” que ací tenen fama. Servides arrebossades i en una fina tosta, fresques, sucoses i saboroses. Un suau gaspatxo, a què li falta frescor, ha iniciat l'àgape. Les gambes que pareixen a penes lleugerament arrebossades, presenten un textura adequada i les simples clòtxines, només llima i una mica de pebre, com millor estan.

El lluç al pil pil és de luxe. Molt ben presentat, en el punt de cocció i sobre una xicoteta base de “cous-cous” i una lleu jardinera. La ventresca de tonyina al punt, sense massa cocció, excel•lent.

Hem regat els entrants i el peix amb un “Pazo Señorans” 2008, un albariño extraordinari, floral, molt glicèric, untuós, que ens recorda a pinya, però també a rent i pa fresc, un punt de vainilla, equilibrat, elegant i un postgust profund.

Les postres són, en veritat, punt i a part. El més elaborat del menú, sens dubte. Ens decidim pel premiat souflé de carabassa. Una miqueta més paregut a un coulant, sorprenent en el sabor, i sobretot en l'elaboració. Dins de la pasta cruixent, d'esponjosa textura, es fon la carabassa i un toc de xocolate. Sublim. El suflé de xocolate està també exquisit, amb un punt d'amargor perfecta i una textura entre esponjosa i cruixent. Han anat acompanyats d'un refrescant gelat en el que endevinem canella i jengibre. Per a les postres ens regalem un Don Pedro Ximenez 2006 de Cellers Toro Albalà, que és un luxe d'olorós, de panses, que ens deixa un final perfecte.

En definitiva el Juan 23 ens oferix un producte i un servici sense enganys, honest, d'una qualitat difícil de trobar per estes llars i comparable, sens dubte, als millors restaurants de producte de la nostra cuina. Potser una carta de vins més extensa faria més divertida l'aventura. Una aventura que vos recomane. Habemus papa!